Dels llunyans inicis fins l'actualitat
Uns inicis molt humils, però èpics!
La gènesi més llunyana d’allò que alguns anys després esdevindria el Club Voleibol Vall d’Hebron, va iniciar-se cap a l’any 1986, únicament a partir de la il·lusió i la voluntat d’en Hèctor López Tapia i en Jordi López Carrera, dos amics i companys d’estudis del Institut de Batxillerat Narcís Monturiol, de Barcelona (Barri Vall d’Hebron-Montbau).
Allò que va iniciar-se com una proposta de nova activitat esportiva dins el programa d’estudis, poc a poc, en aquells anys va convertir-se dins el context del Institut Monturiol en l’esport masculí de moda, i en una activitat emblemàtica annexa al programa d’estudis d’aquell centre educatiu.
Tota l’activitat de voleibol es duia a terme al gimnàs, però sobretot al pati del Institut, amb paviment d’asfalt rugós i a l’aire lliure. Quins temps aquells!!
Durant uns anys, i amb un únic equip Junior Masculí (categoria genèrica existent en aquells moments on quedaven inclosos els equips escolars masculins des de Cadet en amunt, mentres no passaven a Sènior), l’IB. Narcís Monturiol va competir al Consell Escolar de Barcelona, arribant a competir a les Fases Finals del Campionat Escolar de Catalunya diversos anys consecutius.
A partir d’aquella experiència vàrem ser conscients que estàvem començant un camí que podria ser increïble, gaudint d’aquest magnífic esport.
En homenatge a aquells llunyans inicis, anomenem la majoria dels integrants dels primers equips del Club, representant l’IB. Narcís Monturiol:
Jordi López Carrera, Hèctor López Tapia, Jordi López Álvarez, David Aguaza, Francisco Martínez, Pablo López Villamel, Raul Vázquez, Raul Pérez, Javier Gómez, Teo González, David López Tapia, Óscar López Álvarez, Ignasi Chamorro i Jordi Román.
Les següents passes d’un llarg camí…
Als voltants del 1990, coincidint amb la sortida del Institut dels principals integrants i fundadors de l’equip, es fa necessari trobar un altre lloc on seguir competint a major nivell. I considerant que, el 1989 s’havia creat el primer equip femení de voleibol al Institut, això obligava a buscar nous camins.
D’aquesta manera, s’estableix un Conveni de col·laboració amb l’Associació de Veïns del Barri, i el seu club de futbol, la Unió Esportiva Parc Vall d’Hebron. S’aconsegueix doncs, la cessió d’un nou espai per a la nostra activitat de voleibol: les pistes exteriors de l’Escola Pública Pau Casals d’Horta.
Des de l’any 1991 s’inicien les activitats de voleibol de base a l’Escola Pau Casals, i d’aquesta manera comença un creixement imparable i exponencial de la base del club.
Al llarg dels següents anys, el club serà conegut com la Unió Esportiva Parc Vall Hebron de Voleibol.
Després del 1992 i per efecte de les Olimpíades de Barcelona, el voleibol travessa una certa etapa d’auge, i el nostre club experimenta novament un important creixement, tant en esportistes practicants com en nombre d’equips en competició.
Es produeix en aquelles dates un relleu natural en la Direcció del club (encara vinculat al club de futbol del barri), i degut al fet que els antics fundadors emprenen nous projectes personals i familiars, pren les regnes de l’entitat en David López Tapia, qui amb un nou grup de companys i sempre recolzat en la figura de la Vicepresidenta l’Ana Muñoz Carrasco, inicia un Projecte de club que s’allargarà al voltant de 20 anys, fent créixer el nostre Club fins al màxim nivell esportiu.
El Club de Voleibol més gran de Catalunya!
També en aquest moment es produeix un salt fonamental en el desenvolupament del club i la clau per al seu futur: l’accés als espais del Centre Esportiu Municipal Olímpics Vall d’Hebron. L’entrada al nou pavelló esportiu genera una important expansió dels integrants del club, així com de la seva massa social, i el nombre d’equips en competició no deixa de créixer.
Després d’anys d’autogestionar-nos com la Secció de Voleibol, del club de futbol del barri, alguns dels integrants més antics recolzats per nous apassionats del voleibol, decideixen crear un nou club dins del Districte d’Horta-Guinardó. I finalment, al juny de l’any 1.999, la nostra entitat adopta oficialment el nom de Club Voleibol Vall D’Hebron i neix definitivament un club dirigit per gent jove i creativa, amb molta empenta i amb molts anys d’experiència pel que fa a temes esportius.
La nostra actual seu social, així com la major part dels entrenaments i partits, tenen lloc al “Pavelló Olímpics de la Vall d’Hebron”, on es van dur a terme las competicions de Pilota Basca i Voleibol durant els Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.
Actualment, i des de fa anys, el Club Voleibol Vall d’Hebron compta amb més de 45 equips amb un gruix de més de 500 jugadors i jugadores de tots els nivells i categories, tant en competició federada com escolar, a més de d’una Escola de Voleibol pròpia dins el Club. Cal ressaltar també, des de sempre, la clara aposta que el Club proposa ja des dels primers anys de la seva activitat, per tal de promocionar i fomentar el voleibol tant en la branca femenina, així com en la masculina.
A la temporada 2003-04, per primer cop, un equip femení del club va participar en la competició de 1ª Divisió Nacional. Aquest fet va constituir un punt d’inflexió i en un repte històric del màxim nivell per a la nostra entitat, confirmant l’èxit del nostre projecte i refermant la nostra il·lusió pel vòlei. Des d’aquest primer contacte amb el voleibol d’alt nivell, any rere any, l’esforç i esperit de superació que practiquem al club, va donar els seus fruits esportius, tant en la qualitat dels nostres jugadors/es i equips, així com en les seves fites.
La Temporada 2010-2011 els dos primers equips Sènior del club, tant el masculí com el femení, aconsegueixen simultàniament guanyar els seus respectius Campionats de Lliga de 1ª Divisió Nacional.
Pel que fa a la secció femenina, havent assolit l’ascens a SUPERLIGA 2 d’Espanya la Temporada 2010-2011, després de dues temporades, al final de la Temporada 2012-2013 el Club Voleibol Vall d’Hebron queda Campió de Superliga 2 i de la Copa Princesa d’Astúries, seguint fidelment un criteri esportiu prioritari: la formació de base i el foment de la cantera pròpia.
Després d’un cicle imparable d’ascensos i èxits esportius en la rama femenina, a la temporada 2013-2014 es disputa per primer cop en la nostra història la SUPERLIGA 1 d’Espanya. Però aquest projecte d’elit, va requerir un enorme esforç del Club a tots els nivells, però sobretot esforços econòmic i d’infraestructures als quals un humil Club de barri difícilment podia fer-hi front, i per aquest motiu la Directiva es veu impulsada a prendre mesures desesperades per tal de reduir despeses, i aconseguir una estabilitat econòmica la qual permeti mantenir el primer equip a la màxima competició, i és per això que s’acorda eliminar la rama masculina. Per primera vegada a la seva historia, el nostre Club iniciaria una nova Temporada de competició, la corresponent al 2013-14, amb l’alegria immensa d’estar per primer cop a la màxima competició estatal femenina, però també amb la indescriptible pena de no tenir cap equip masculí.
Amb grans dificultats, finalment, a nivell esportiu s’aconsegueix mantenir la categoria de SF1, però malauradament degut a la difícil situació econòmica global, el club es veu en l’obligació de prendre novament una decisió molt difícil per tal de no comprometre la viabilitat futura de l’entitat: la de renunciar a disputar la màxima categoria de competició després del segon any.
D’aquesta manera, en concloure la Temporada 2014-15, finalitzà un projecte de club que al llarg de molts anys va estar encapçalat per en David López i l’Ana Muñoz, i que ara requeria una renovació en profunditat.
NOUS CAMINS, NOUS REPTES…NOU PROJECTE DE CLUB
El President, en David López, amb el retorn d’un dels primers fundadors del Club, en Hèctor López, i unint esforços a algunes cares noves dins la Junta Directiva, agafen novament el testimoni per tal de dirigir el Club, amb pas ferm cap el futur, per mitjà d’un nou i ambiciós, però molt necessari Pla global i transversal per a l’entitat.
La Temporada 2015-2016 serà la de la posada en marxa del Nou Projecte del Club, el Pla ADN CVVH, que es fonamenta en la recuperació dels valors del Club i prioritza l’esport formatiu de base, i l’assoliment d’objectius de promoció de l’esport al territori, així com en la millora de processos organitzatius, econòmics i administratius que enforteixin la estructura del Club a nivell intern.
Com a principals novetats estratègiques impulsades per aquest nou Projecte de Club, s’aprova la creació de l’Àrea de Gerència amb l’encàrrec de desenvolupar el nou projecte; la inauguració de la nova Seu administrativa del Club dins el Pavelló Olímpics; la posada en marxa del Pla de Comunicació i Màrqueting; o la posada en marxa novament de la Secció Masculina de voleibol, així com de diversos nous Projectes esportius de base i Promoció de l’esport a Barcelona que veuran la llum de manera efectiva al llarg de la Temporada 2015-2016.
Com a fita remarcable quan a la competició d’elit, en la Temporada 2019-2020 el nostre primer equip femení va participar a la Copa Princesa d’España novament, i va tornar a assolir l’ascens a Superliga 1 per segon cop. En aquesta ocasió, va prioritzar-se la continuació del nostre Projecte de Club, i l’enfortiment de la Base i les infraestructures de l’entitat amb visió de futur.
Han passat ja deu anys dins el nou Projecte, i el Club ha crescut amb la ciutat i amb la comunitat al seu voltant, havent-se constituït com a una de les entitats esportives referents del barri, del Districte, i de la nostra ciutat, i continuant amb pas ferm el seu trajecte al llarg dels anys formant esportistes, però també representant l’esport català any rere any arreu de la geografia espanyola, en les màximes categories i competicions en les quals hi participa.
Arribats a l’any 2026 nous reptes i més projectes engrescadors van sorgint i ens continuen empenyent endavant, i sempre mirant de millorar, en el nostre compromís amb el Voleibol, l’esport i les persones dins la ciutat i la nostra comunitat. I des d’aquest punt, continuem escrivint la nostra història i també la historia del Voleibol Català…
Si vols…ens pots acompanyar.
